Actu Média

ligne déco
Sources : Libération

Adieu poissons, oiseaux, mammifères, amphibiens et reptiles : 60% des vertébrés ont disparu en 44 ans

 

D'après «l'indice planète vivante», calculé par la Société zoologique de Londres à partir de 4005 espèces entre 1970 et 2014, et révélé ce mardi dans un rapport de WWF, les populations d'animaux sauvages se sont effondrées. La dégringolade est encore plus marquée dans les…

séparation
Sources : l'Humanité

Le siège du PCF à Lyon attaqué par des fascistes

Le local départemental du Parti communiste a été dégradé mercredi, dans une ville où l’extrême droite agit en toute impunité.

séparation
Sources : Libération

LES ARCHÉOLOGUES, NOUVEAUX DAMNÉS DE LA TERRE

Si la loi d’août 2003 instaurant l’ouverture à la concurrence du marché de l’archéologie préventive a permis de créer des emplois, les conditions de travail se sont profondément dégradées. Rencontre en Haute-Savoie avec les prolétaires de la poussière.

 

séparation

LU, VU, ET ENTENDU

lu

Topics 

- Escolta això. El dia 18 d’agost del 1896, Charles Durier, eminent muntanyista i escriptor, president del CAF (club Alpí Francès) ajudat per alguns amics, fa explotar amb dinamita un tros del Canigó, creant així l’anomenada « Breche Durie r». I la fressa dels « visca » i dels taps de xampany queda coberta per una salva de 21 altres tirs de dinamita en el seu honor.


El l’endemà, « L’Independant » dona compte amb lirisme de l’esdeveniment, insistint sobre « la detonació colossal », « la garba immens d’esclats de metralla de projectils », « la fressa formidable », concluint que « l’espectacle  és d’una grandesa sublima » i que « la impressió és inoblidable ».


L’objectiu, però, era  amb aquest acte per Durier de facilitar l’accés al cim, sobretot per les dones. Quina elegància! I quina lliçó de poesia (veieu Giono, que dona com a títol a una de les seves novel·les, contant un esdeveniment molt semblant, « ma primera lliçó de poesia »): si que se’n sabia de viure en aquella època!


Ara, somiem una mica: amb els mitjans actuals (a finals del segle XIX tot just s’acabava d’inventar la dinamita) podria ser tot el Canigó sencer que se quedaria desintagrat. Això si que seria un foc d’artifici! Acabat aquest decorat de teatre gairebé sempre regalimant de nata! Amb els cosinets de l’Empordà i de la Garrotxa aixecaríem el nas per sobre de les dolces muntanyes dels Aspres i de les Garrotxes per jugar a amagar-se. Quines rialles que faríem!


I, sobretot, sobretot, hop, res més per inspirar tantes tonelades de mala literatura!


- Com aquesta que llegiu ara?


- Ah bé, si ho agafes així...


Traduction


Topiques


- Ecoute ça. Le 18 août 1896, Charles Durier, éminent montagnard et écrivain, président du CAF, (Club Alpin Français) aidé par quelques amis, fait exploser un morceau de Canigou, près du sommet, créant ce qui devient « la brèche Durier ». Et le bruit des vivats et des bouchons de champagne est aussitôt couvert par couvert par une nouvelle salve de 21 tirs de dynamite en son honneur !


Dès le lendemain, l’Indépendant rend compte en termes lyriques de l’événement, insistant sur « la détonation colossale », « la gerbe immense d’éclats de mitraille de projectiles », « le fracas formidable », avant de conclure « Ce spectacle est d’une grandeur sublime ; l’impression est inoubliable ».


L’objectif, notons-le, était à cette époque pour Durier de permettre aisément l’accès du sommet au plus grand nombre, et surtout aux femmes.


Quelle élégance ! Et quelle leçon de poésie (voyez Giono, qui donne pour titre à une des ses nouvelles, laquelle narre un événement tout à fait semblable, « ma première leçon de poésie ») : Ah, on savait vivre en ce temps là !


Maintenant, rêvons un peu : avec les moyens actuels, (à la fin du XIXème siècle on venait tout juste d’inventer la dynamite), c’est tout le Canigou qu’on pourrait désintégrer. Ca, ce serait un feu d’artifice !  Fini ce décor de théâtre dégoulinant de chantilly les trois quarts du temps ! Avec les cousins de l’Emporda et de la Garrotxa on jouerait à cache-cache en pointant le nez par-dessus les douces montagnes des Aspres et des Garrotxes. Quels éclats de rire que nous aurions!


Et surtout, surtout, hop, plus rien pour inspirer toutes ces tonnes de mauvaise Littérature !


Comme ce que vous êtes en train de lire ?


Ah ! bon, si tu le prends comme ça…

ligne separation article
lu

Córrer, nedar, pedalar o ... per procuració ?

Aquests temps, la major part de nosaltres vivim al ritme de l’esport. No com a practicants, sinó com a espectadors-consumidors. El Mundial de futbol, el Tour de France, la remuntada dels Dracs i en espera de les futures gestes de l’Usap…


Fenomen social, sens dubte. L’esport ocupa dins la societat un paper de mes en mes destacat. Ha aconseguit, de manera ràpida i sense oposició, un espai planetari assumit i compartit.


L’esport genera moltes reaccions : Per alguns intel·lectuals, no té cap o poc interès o seria el nou « opi (opium) del poble » . Per d’altres, es una gran manipulació de masses al servei dels poders d’estat o financers. Per d’altres encara és la única opció per federar un territori, un país, una comunitat al voltant d’una passió, d’uns valors positius, sense veure hi cap connotació nefasta. Per la gran majoria, un passa-temps o un moment d’oblit i de somni.


Segurament que tots tenen una part de raó. El que es inqüestionable son els seus aspectes socials, culturals, polítics, financers, i globalitzadors.


Avui dia l’esport representa, directament o mitjançant productes i activitats derivats, el sector emergent més popular i en mes progressió al mon. Caldria ser cec per no veure-ho. Les grans figures del futbol son mes conegudes i apreciades que cap polític o científic. Els partits Barça-Madrid, no sols interessen alguns milions de catalans i espanyols, sinó que son mirats per mes de 675 milions de persones arreu del mon. El jovent no s’identifica mes en grans stars del cinema sinó en grans campions. La política i el(s) sistema(es) n’han pres tota la mesura i se’n aprofiten. I nosaltres, petits espectadors-consumidors de base, som els petits soldats d’aquest nou i gran exèrcit mundial que ho arrabassa tot inexorablement.


L’esport-espectacle-rei es preocupa de canalitzar el nostre comportament mental i societal. No descuideu, aquest estiu, de practicar un esport lúdic per preocupar-vos de la vostra salut física. El mental també en sortira guanyador.


 


 

ligne separation article
entendu

Olors i gustos

Titllat a vegades de nostàlgic del temps passat per les meves cròniques : els joves d’abans lluitaven més, les nits a la fresca es perden, les tradicions, les festes, la llengua, la cultura, un art de viure… Seguiré en el mateix sentit amb les olors i els gustos. La mundialització ens tindria, teòricament, d’obrir-nos a nous horitzons, fent nos conèixer i apreciar nous productes i augmentar de retruc les nostres sensacions i competències en gustos i olors. Es tot el contrari, la mundialització o globalització acompanyant la modernitat i la concentració urbana tendeix a uniformitzar i a substituir el natural per l’artificial. Si més no a fer-nos entrar en el regne dels productes transformats i els succedanis (ersatz). Es així que hem perdut el record de les olors de les fuites collites a l’arbre, guardades al rebost i de les confitures fetes a casa. Comprem la fuita al supermercat, fins i tot cel·lofanada després d’haver madurat artificialment en vagons refrigerats. I què dir de les barquetes passant directament de la botiga al plat després de 3 minuts al micro-ones ? Les generacions futures tindran el paladar i l’olfacte atrofiats.


Collir flors, frigoleta i fer créixer tomates, enciam, maduixes, faves... ha esdevingut un privilegi. El ketchup ha substituït l’all i oli. Els joves només coneixen l’ensucrat i el salat i poca cosa més. Aquesta alteració dels sentits té nombroses conseqüències : en la salut, en el plaer amb la pèrdua dels matisos i fins i tot en l’empobriment del vocabulari. Mes que mai, cal enversar la tendència i gosar afirmar : els gustos i les colors...se discuteixen! Es tracta de la supervivència de la qualitat de vida i de la nostra salut. Bon estiu ple de bones olors i de gustos retrobats.