Actu Média

ligne déco
Sources : Libération

Adieu poissons, oiseaux, mammifères, amphibiens et reptiles : 60% des vertébrés ont disparu en 44 ans

 

D'après «l'indice planète vivante», calculé par la Société zoologique de Londres à partir de 4005 espèces entre 1970 et 2014, et révélé ce mardi dans un rapport de WWF, les populations d'animaux sauvages se sont effondrées. La dégringolade est encore plus marquée dans les…

séparation
Sources : l'Humanité

Le siège du PCF à Lyon attaqué par des fascistes

Le local départemental du Parti communiste a été dégradé mercredi, dans une ville où l’extrême droite agit en toute impunité.

séparation
Sources : Libération

LES ARCHÉOLOGUES, NOUVEAUX DAMNÉS DE LA TERRE

Si la loi d’août 2003 instaurant l’ouverture à la concurrence du marché de l’archéologie préventive a permis de créer des emplois, les conditions de travail se sont profondément dégradées. Rencontre en Haute-Savoie avec les prolétaires de la poussière.

 

séparation

LU, VU, ET ENTENDU

lu

Córrer, nedar, pedalar o ... per procuració ?

Aquests temps, la major part de nosaltres vivim al ritme de l’esport. No com a practicants, sinó com a espectadors-consumidors. El Mundial de futbol, el Tour de France, la remuntada dels Dracs i en espera de les futures gestes de l’Usap…


Fenomen social, sens dubte. L’esport ocupa dins la societat un paper de mes en mes destacat. Ha aconseguit, de manera ràpida i sense oposició, un espai planetari assumit i compartit.


L’esport genera moltes reaccions : Per alguns intel·lectuals, no té cap o poc interès o seria el nou « opi (opium) del poble » . Per d’altres, es una gran manipulació de masses al servei dels poders d’estat o financers. Per d’altres encara és la única opció per federar un territori, un país, una comunitat al voltant d’una passió, d’uns valors positius, sense veure hi cap connotació nefasta. Per la gran majoria, un passa-temps o un moment d’oblit i de somni.


Segurament que tots tenen una part de raó. El que es inqüestionable son els seus aspectes socials, culturals, polítics, financers, i globalitzadors.


Avui dia l’esport representa, directament o mitjançant productes i activitats derivats, el sector emergent més popular i en mes progressió al mon. Caldria ser cec per no veure-ho. Les grans figures del futbol son mes conegudes i apreciades que cap polític o científic. Els partits Barça-Madrid, no sols interessen alguns milions de catalans i espanyols, sinó que son mirats per mes de 675 milions de persones arreu del mon. El jovent no s’identifica mes en grans stars del cinema sinó en grans campions. La política i el(s) sistema(es) n’han pres tota la mesura i se’n aprofiten. I nosaltres, petits espectadors-consumidors de base, som els petits soldats d’aquest nou i gran exèrcit mundial que ho arrabassa tot inexorablement.


L’esport-espectacle-rei es preocupa de canalitzar el nostre comportament mental i societal. No descuideu, aquest estiu, de practicar un esport lúdic per preocupar-vos de la vostra salut física. El mental també en sortira guanyador.


 


 

ligne separation article
lu

Olors i gustos

Titllat a vegades de nostàlgic del temps passat per les meves cròniques : els joves d’abans lluitaven més, les nits a la fresca es perden, les tradicions, les festes, la llengua, la cultura, un art de viure… Seguiré en el mateix sentit amb les olors i els gustos. La mundialització ens tindria, teòricament, d’obrir-nos a nous horitzons, fent nos conèixer i apreciar nous productes i augmentar de retruc les nostres sensacions i competències en gustos i olors. Es tot el contrari, la mundialització o globalització acompanyant la modernitat i la concentració urbana tendeix a uniformitzar i a substituir el natural per l’artificial. Si més no a fer-nos entrar en el regne dels productes transformats i els succedanis (ersatz). Es així que hem perdut el record de les olors de les fuites collites a l’arbre, guardades al rebost i de les confitures fetes a casa. Comprem la fuita al supermercat, fins i tot cel·lofanada després d’haver madurat artificialment en vagons refrigerats. I què dir de les barquetes passant directament de la botiga al plat després de 3 minuts al micro-ones ? Les generacions futures tindran el paladar i l’olfacte atrofiats.


Collir flors, frigoleta i fer créixer tomates, enciam, maduixes, faves... ha esdevingut un privilegi. El ketchup ha substituït l’all i oli. Els joves només coneixen l’ensucrat i el salat i poca cosa més. Aquesta alteració dels sentits té nombroses conseqüències : en la salut, en el plaer amb la pèrdua dels matisos i fins i tot en l’empobriment del vocabulari. Mes que mai, cal enversar la tendència i gosar afirmar : els gustos i les colors...se discuteixen! Es tracta de la supervivència de la qualitat de vida i de la nostra salut. Bon estiu ple de bones olors i de gustos retrobats.


 

ligne separation article
entendu

A la fresca !

Entre Sant Joan i les veremes, a casa nostra el ritme de vida es marcat per la calor i les vacances. Una pràctica ben arrelada avui dia desapareix amb les climatitzacions i la televisió, vull parlar del « viure a la fresca ». En tots els vilatges i barris populars de Perpinyà, la gent sortia de casa havent sopat posant la cadireta al carrer per fer petar la xerrada entre grups de veïns, sovint les dones i mainatges d’un costat i els homes d’un altre en un banc o una paret baixa. Prèviament, a la blegada quan el sol declinava, a cops de galledes d’aigua s’havia remullat l’asfalt del carrer o el terra. Pujava llavors una frescor i una bona olor com després d’un ruixat d’estiu. Els mainatges esperàvem amb candaletes aquests moments deliciosos per jugar al carrer o escoltar les històries extraordinàries i ordinàries de la vida quotidiana abans d’anar a dormir. Un bon moment de convivència i d’intercanvi entre les vuit i les onze del vespre o mitjanit. Se’n deia « parar la fresca » o « fer el rall ». Era també el temps del cinema a la plaça a l’aire lliure, aquí també se calia portar la cadira. A davant sentíem el so del film, a darrera el soroll de la màquina de projecció i al damunt el brunziment d’un borinot al mig de les papallones de nit. Abans del final de la primera part el projeccionista passava amb una llanterna de mà entre les rengleres per cobrar, llavors els mainatges s’escapaven tornant a seure a terra tan bon punt havia marxat. Tornarem un dia a la fresca enlloc de tancar-nos dins les cases climatitzades per viure novament els plaers naturals, senzills i gratuïts dels somnis d’una nit d’estiu ?