Actu Média

ligne déco
Sources : Libération

LES ARCHÉOLOGUES, NOUVEAUX DAMNÉS DE LA TERRE

Si la loi d’août 2003 instaurant l’ouverture à la concurrence du marché de l’archéologie préventive a permis de créer des emplois, les conditions de travail se sont profondément dégradées. Rencontre en Haute-Savoie avec les prolétaires de la poussière.

 

séparation
Sources : Libération

«Tolérance zéro» aux Etats-Unis : l’avenir des familles immigrées en péril

La politique de Trump a déjà eu des conséquences dévastatrices pour les sans-papiers arrêtés récemment, notamment pour les enfants, qui ne sont pas certains de retrouver leurs parents.

 

séparation
Sources : Mediapart

Une journée d’études sur l’asile LGBT censurée à l’université de Vérone

En Italie aussi, les libertés académiques sont menacées, et la démocratie avec elles. L’extrême droite arrive à peine au pouvoir que les effets s’en font déjà sentir : sous la pression politique, le président de l’Université de Vérone décide la suspension d’une journée…

séparation

LU, VU, ET ENTENDU

lu

Olors i gustos

Titllat a vegades de nostàlgic del temps passat per les meves cròniques : els joves d’abans lluitaven més, les nits a la fresca es perden, les tradicions, les festes, la llengua, la cultura, un art de viure… Seguiré en el mateix sentit amb les olors i els gustos. La mundialització ens tindria, teòricament, d’obrir-nos a nous horitzons, fent nos conèixer i apreciar nous productes i augmentar de retruc les nostres sensacions i competències en gustos i olors. Es tot el contrari, la mundialització o globalització acompanyant la modernitat i la concentració urbana tendeix a uniformitzar i a substituir el natural per l’artificial. Si més no a fer-nos entrar en el regne dels productes transformats i els succedanis (ersatz). Es així que hem perdut el record de les olors de les fuites collites a l’arbre, guardades al rebost i de les confitures fetes a casa. Comprem la fuita al supermercat, fins i tot cel·lofanada després d’haver madurat artificialment en vagons refrigerats. I què dir de les barquetes passant directament de la botiga al plat després de 3 minuts al micro-ones ? Les generacions futures tindran el paladar i l’olfacte atrofiats.


Collir flors, frigoleta i fer créixer tomates, enciam, maduixes, faves... ha esdevingut un privilegi. El ketchup ha substituït l’all i oli. Els joves només coneixen l’ensucrat i el salat i poca cosa més. Aquesta alteració dels sentits té nombroses conseqüències : en la salut, en el plaer amb la pèrdua dels matisos i fins i tot en l’empobriment del vocabulari. Mes que mai, cal enversar la tendència i gosar afirmar : els gustos i les colors...se discuteixen! Es tracta de la supervivència de la qualitat de vida i de la nostra salut. Bon estiu ple de bones olors i de gustos retrobats.


 

ligne separation article
lu

A la fresca !

Entre Sant Joan i les veremes, a casa nostra el ritme de vida es marcat per la calor i les vacances. Una pràctica ben arrelada avui dia desapareix amb les climatitzacions i la televisió, vull parlar del « viure a la fresca ». En tots els vilatges i barris populars de Perpinyà, la gent sortia de casa havent sopat posant la cadireta al carrer per fer petar la xerrada entre grups de veïns, sovint les dones i mainatges d’un costat i els homes d’un altre en un banc o una paret baixa. Prèviament, a la blegada quan el sol declinava, a cops de galledes d’aigua s’havia remullat l’asfalt del carrer o el terra. Pujava llavors una frescor i una bona olor com després d’un ruixat d’estiu. Els mainatges esperàvem amb candaletes aquests moments deliciosos per jugar al carrer o escoltar les històries extraordinàries i ordinàries de la vida quotidiana abans d’anar a dormir. Un bon moment de convivència i d’intercanvi entre les vuit i les onze del vespre o mitjanit. Se’n deia « parar la fresca » o « fer el rall ». Era també el temps del cinema a la plaça a l’aire lliure, aquí també se calia portar la cadira. A davant sentíem el so del film, a darrera el soroll de la màquina de projecció i al damunt el brunziment d’un borinot al mig de les papallones de nit. Abans del final de la primera part el projeccionista passava amb una llanterna de mà entre les rengleres per cobrar, llavors els mainatges s’escapaven tornant a seure a terra tan bon punt havia marxat. Tornarem un dia a la fresca enlloc de tancar-nos dins les cases climatitzades per viure novament els plaers naturals, senzills i gratuïts dels somnis d’una nit d’estiu ?


 


 

ligne separation article
entendu

Les migracions estiuenques

Ens preparem a viure o a rebre, de bon de mal grat, les grans migracions anuals.


Joan Pau Giné havia amb el seu humor satiric designat els turistes vinguts del nord de « pallagostins de l’estiu ».


Aquest mes una cadena de televisió ha dedicat reportages a la capital europea del camping, Argelers. Fa uns dies el municipi de Llocata dins l’Auda celebrava amb N. Sarkozy el cinquantenari de la Missió Racine que va decretar la vocació turística de les costes del Llenguadoc-Rosselló volguda pels governs dels anys 60. Es així que ens han betonat la costa i que hem esdevingut un dels « bronze cul » d’Europa. Els beneficis econòmics i de llocs de treball son magres i fugissers ja que el territori serveix per un consum de pas : la major part dels inversors son de fora i una vegada la recapta efectuada, els diners marxen per ser reinvertits qui sap on, es el que se’n diu un sistema neo-colonial.


Els mes afortunats d’entre nosaltres participaran aquest estiu a la migració estiuenca en altres països i la major part de la població que es quedara es veurà duplicada per l’arribada al juliol i agost dels « pallagostins ». Per aquests « migrants » tot es a disposició : infraestructures, festes i animacions, aigua sense restriccions, serveis municipals i públics … . Res de comparable amb els « altres migrants », aquells que es volen posar a recer de la misèria, de les violències, de les guerres. Per aquests, ni allotjament, ni papers, tot es complicat i inaccessible.


Hi ha dos tipus de creuers, els de Costa i el Club Med i els de l’Aquarius.