Actu Média

ligne déco
Sources : Mediapart

Une journée d’études sur l’asile LGBT censurée à l’université de Vérone

En Italie aussi, les libertés académiques sont menacées, et la démocratie avec elles. L’extrême droite arrive à peine au pouvoir que les effets s’en font déjà sentir : sous la pression politique, le président de l’Université de Vérone décide la suspension d’une journée…

séparation
Sources : Nouvel Obs

Avec les migrants à Paris : "Je veux bien aller n'importe où, mais pas rester là"

Le ministre de l'Intérieur a annoncé l'évacuation "à bref délai" des différents camps de migrants parisiens où vivent près de 2.400 personnes. Reportage dans le 19e arrondissement.

 

séparation
Sources : Rue89

Attentat masculiniste de Toronto : " Les femmes disent maintenant qu’elles ont peur"

Mélissa Blais, chercheuse québécoise spécialiste de l'antiféminisme, revient sur l'attaque à la voiture bélier de Toronto.

 

séparation

LU, VU, ET ENTENDU

lu

Autèntic o fals ?

D’ençà unes setmanes, les sospites i acudits floreixen en les converses i a les xarxes socials respecte al que es fals o no. Tot ha començat amb l’afer de les falses pintures de Terrus a Elna. Sembla que portara cua, però no és el nostre propòsit. Nosaltres seguirem la veta entre falsedat i autenticitat amb to humorístic i satíric.


Si els productors de Ceret m’haguessin escoltat, al president Macron haurien enviat una falsa caixa de cireres, una caixeta plena de pinyols.


Als impostos, ara es el moment, enviaria una falsa declaració. Per pagar les places de pàrquing a Perpinyà, ho faria amb falsa moneda. Els atabaladors que me persegueixen al telefon a tothora per me vendre potingues voldria que s’equivoquin teclejant un fals numero.


A l’ex-presidenta de la Comunitat de Madrid i a tots els corruptes del PP, entregaria uns autèntics salconduits per refugiar-se a Sant Esteve de les Roures.


A Rajoy i a la justícia espanyola, demanaria que no empresonin falsos delinqüents i acceptin autèntics presidents de la Generalitat. A Manuel Valls, no li regalaria res perquè és autènticament fals!


Als sense-papers els faria arribar autèntiques cartes de sojorn i permisos de treball. A Facebook, demanaria la incorporació obligatòria d’un detector de fake news.


Quan tingui el cor cansat, m’estimaria més que el metge detecti una falsa alarma. He somiat tot això aquesta nit. Sem al mes de maig i tot és permès: cal prendre els seus somnis per realitats!


 


 

ligne separation article
lu

La fractura generacional

De tot temps, suposo, hi han hagut oposicions entre les generacions: oposició d’estil, de manera de viure, de veure, d’imaginar el mon i el seu futur... Els temps actuals son desconcertants i semblen haver enversat els termes.


Son els vells qui repoteguen i se mobilitzen. Qui no ha constatat la immensa majoria dels cabells blancs presenciant les manifestacions, actes públics o diversos col·lectius de defensa o solidaritat.


Son els vells qui consumeixen la cultura i la contracultura: cinema d’art i assaig, teatre, reunions-debats, conferències, llibreries, galeries d’art... Son els vells qui viatgen ara quan fa 50 anys els joves viatjaven o somiaven de viatges iniciàtics : Katmandú, Eivissa, Illa de Wight, Califòrnia.


La civilització del numèric no ho explica pas tot.


Els joves, majoritàriament, son fatalistes, en mal d’imaginació i de propostes socials i polítiques.


La societat de consum i del benestar ha passat per aquí, i enlloc d’alliberar ha encadenat.


Les excepcions son poques i minoritàries: La Nuit Debout de fa dos anys era molt parisenca i efímera, els zadistes com els Anonymous son també minoritaris, i els Black-Bloc no son un exemple positiu. No Future?


Abans els vells, conservadors per llei de vida, es malfiaven dels joves, no els entenien essent massa progressistes o revolucionaris. Ara tampoc els entenen... perquè son els joves qui s’han tornat els més conservadors i adormits.


Sem lluny dels eslògans de maig 68 o potser que es la generació del 68 que ha guardat la seva joventut mentre l’actual ha baixat els braços : sota les llambordes (les pavés), la platja de la desesperança!


Un Altaveu nostàlgic i vell cony ?


 

ligne separation article
entendu

Facebook o la traïció consentida del BigData

Qui no havia somniat d’intercanviar, sense moure’s i sense pagar, tota mena d'informació amb qualsevol persona i arreu del mon? Facebook ho ha permès. Milions d’usuaris hi dediquen hores cada dia en tots els continents. Una noticia, rellevant o no, real o falsa, es divulga a la velocitat de la transmissió telemàtica. Una revolució més en el mon cibernètic d’aquests darrers 30 anys. I com sempre el millor voreja el pitjor. Les filtracions de dades personals cap a societats comercials o per finalitats polítiques que han portat Mark Zuckerberg, el fundador de Facebook, a declarar davant el Congrés i el Senat americans és anecdòtic. Ja fa temps que sabem que els algoritmes fan un retrat en temps real de tot el que ens és personal. Només els ingenus pensen que tot això és guardat confidencialment o destruït. Els bancs de dades, acumulats universalment, representen una mina d’or per qui sap fer-ne negoci. La cirera sobre el pastis consisteix en fer col·laborar els propis individus en l'alimentació dels bancs amb les seves aportacions voluntàries i confessions.


Facebook es molt més potent i perillós que el capellà recollint la paraula dels pecadors al confessional.


Els pares, religiosos, familiars i amics, amants, mestres, metges, amos, la justícia, la policia, tots reunits, saben menys coses sobre un usuari de Facebook que els algoritmes nodrits amb les dades creuades entre borns telefònics i les confessions lliurament i ingènuament transmesos sobre hàbits, sentiments, fets diaris i desitjos a un amic o a qui vulgui llegir-les.


S’hauria pogut construir una xarxa democràtica sota control veritable? Hi ha marxa enrere possible? Fa mal de creure. Des de Adam i Eva, sabem, i la historia de la humanitat ho demostra, que en cada persona hi conviu una parella: Dr Jekyll i Mr Hyde. Portem el germen de la nostra pròpia traïció. Facebook l’ha convertida a escala mundial.


Altaveu


Traduction


Facebook ou la trahison consentie du BigData


Qui n’avait jamais rêvé d’échanger, sans se mouvoir et gratuitement, toute sorte d’information avec quiconque et partout dans le monde? Facebook l’a permis. Des millions d’usagers y consacrent des heures chaque jour dans tous les continents. Une info, importante ou futile, juste ou fausse, se propage à la vitesse de la transmission télématique. Une révolution de plus dans le monde cybernétique des 30 dernières années. Et comme toujours le meilleur côtoie le pire. Les fuites de données personnelles vers des sociétés commerciales ou à des fins politiques qui ont amené Mark Zuckerberg, le fondateur de Facebook, à comparaître devant le Congrès et le Sénat américains est anecdotique. Il y a belle lurette que nous savons que les algorithmes dressent un portrait en temps réel de tout ce qui nous est personnel. Il n’y a que les naïfs pour croire que tout est gardé confidentiellement ou détruit. Les banques de données, accumulées universellement, représentent une mine d’or pour qui sait en faire commerce. La cerise sur le gâteau consiste dans la collaboration des individus mêmes dans l’alimentation des banques avec leurs apports volontaires et confessions.


Facebook est bien plus puissant et périlleux que le curé qui recueille la parole des pécheurs au confessionnel.


Les parents, religieux, amis, amants, maîtres, médecins, patrons, la justice, la police, tous réunis, en savent moins sur un usager de Facebook que les algorithmes nourris de données croisées entre les bornes téléphoniques et les confessions librement et ingénument transmises sur les habitudes, sentiments, faits et gestes quotidiens, désirs, à un ami ou à qui veut bien les lire.


Aurait-on pu construire un réseau démocratique et sous véritable contrôle? Peut-on faire marche arrière? Le doute est permis. Depuis Adam et Eve, nous savons, et l’histoire de l’humanité le démontre, que en chacun de nous cohabite un couple : Dr Jekyll et Mr Hyde. Nous portons le germe de notre propre trahison. Facebook l’a porté à échelle mondiale.